Irlanda: Cap a Irlanda del Nord

Good morning!!!! Avui la nostra intenció és vorejar la costa des de Dunfanaghy i arribar a Derry o Londonderry. Així que carretera, manta i impermeable perquè plou i som-hi!!!!!

Ens dirigim cap a Carrigart, Península de Rosguill i fem la ruta panoràmica de 15 km que és diu "Atlantic Drive"...maca de fer, paisatge xulo, revolts...i no es estrany que s'hi celebri un rally internacional, però justament avui? Doncs sí...Ja veiem moltes caravanes i gent amb petos...sort que hem sortit aviat i encara falta una hora perquè comenci tota la moguda.

Després continuem cap a la Península de Inishowen, on hi ha el punt més septentrional de tota Irlanda: Malin Head. De camí i abans d'arribar a la població de Burt, parem en un mirador on hi han unes ruïnes en forma d'amfiteatre de nom Grianán of Aileách, i llàstima que ens plou i que hi ha boirina, o sinó si que val la pena pjar-hi, es veuen tots els llacs de la zona. Seguim cap a Burcrana i fem un pas de muntanya que és diu Gap of Mamore. Un pas entre montanyes no gaire altes, uns 400 metres però que està força xulo...no hi ha turistes, només trobem ovelles. Després del pas de muntanya passem per petits poblets fins arribar a Malin Head. Continuem fins arriba a Shove Faro, pensant-nos que seria xulo però el far en sí, no val massa la pena però el paisatge de mar ens ho compensa. Baixem per Moville, Quigley's Point fins arribar a Derry. Una ciutat plena d'història i on van succeir fet importantíssims per aquest país. Ah...per cert, ja estem a terra anglesa. Ja no som a Irlanda, sinó a Irlanda del Nord, un estat que pertany a Anglaterra. Aquí ja hem de pagar amb lliures, els euros no ens serveixen.

Doncs Derry, concretament el districte de Bogsideva començar sent un barri obrer, predominantment catòlic.Als anys 60 es va superpoblar i es va convertir en un gueto de pobresa, on es van iniciar les reivindicacions dels drets civils i nacionalistes. A l'agost del 1969, esclata la batalla de Bogside, que dura 3 dies. Un enfrentament al carrer, entre la gent jove local contra el Royal Ulster Constabulary(RUC). Davant aquesta amenaça, el govern britanic va enviar tropes a Irlanda del Nord. El Derry Lliure, zona amb barricades i on es tenia prohibida l'entrada a la policia i a l'exercit, patrullaven voluntaris de l'IRA. El dia 30 de gener de l'any 1972, succeixen els terribles enfrentaments, Bloddy Sunday (Diumenge Sangnant), on 14 persones civils van morir, entre elles una nena innocent . Derri Lliure finalitza amb la Operació Motorman el 31 de juliol de 1972, quan milers de tropes britàniques i vehicles blindats entren per ocupar Bogside. Hi ha una cançó de U2, grup irlandès, que va d'aquest tema.

Com veureu més avall amb les fotos , aquest barri hi han uns 12 grafitis a les parets per reivindicar tots aquests fets.

A Derry hem conegut un noi, ara no recordem el nom, i fent una birra ens explica que el 95% de la població vol ser irlandesa, no pas britànica però que el govern britànic no els deixa ser lliures. De fet Catalunya i Irlanda del Nord, són politicament molt semblants. A veure si nosaltres ho podem aconseguir!!!!